"El que mira cap a fora, somnia,el que mira endins, desperta."

"El que negues, et sotmet, el que acceptes, et transforma." Jung


El moment és ARA. Em reconnecto. Jo sóc poder aquí i ara. Jo sóc amor en acció


Mis pasos en el camino - Les meves passes en el camí

6.11.11

Nèixer i morir, l'eterna cadena de reencarnacions

Avui pensava com els humans ens sentim empresonats dins d'aquest cercle de reencarnacions, que sembla etern, viure i morir, viure i morir...com un indefens hàmster dins d'aquelles rodones on corren, dins les seves petitetes gàvies, que nosaltres els hi comprem. Corren allà dins sense fi, amb frisança, anant cap a un lloc que mai trobaran, fins que s'aturin i baixin d'aquella falaç roda. Quan consegueixen baixar tenen la sort de mirar mès enllà.

Els homes en aquesta roda eterna de dharma i karma, que sembla que mai acaba. Fins que decidim parar i veure una mica més enllà. La roda, la gàbia, l'habitació, la casa, el carrer, el barri, la comarca, el país, el continent, el planeta...el cosmos.

I comencem a pensar com un èsser de trascèndència Universal.

I les coses apareixen sota una nova perspectiva, integrada, interessant , apassionant, on aquella petita roda ja no té trascèndencia.
Podriem dir que aquella petita roda és allò que tant sovint anomanem, EGO?

Aquella trampa que ens fa oblidar el que realment som, i a pensar en petit, jo, jo, jo, quan el que ens fa SER, es precisament NOSALTRES. Un nosaltres molt més infinit. IMMORTAL.


Obri'm les finestres, vents d'un nou paradigme entren.



1 comentari:

  1. Hola, el teu escrit em fa reflexionar i clarificar un pensament que es passeja de fa temps.
    Ja que els vents d'un nou paradigma entren, i si tots podem sortir de la roda, quin exemple més clarificador!!!, podria també sortirne el planeta, quin triomf de tots plegats, oi?
    i endinsar-nos cap a un nou estat de consciència, on realment hi hagi incorporat el temps a més de l'espai, la roda.

    ResponElimina